La Vida a Berlin. Capitol 23. Noves Relacions

Capitol 23. Noves Relacions
Quan arribo a una ciutat on no he estat mai, tinc sempre la mateixa sensació. Es la sensació que em ve a la memòria quan per primer cop vaig arribar a una ciutat diferent d'allà on residia habitualment. No se si us passa igual, però aquesta sensació esta invariablement relacionada amb la epoca de vacances. I es raonable, perque, en el meu cas, la visita a una ciutat ha estat principalment motivada per raó de unes vacances. El mateix sentiment vacacional vaig experimentaren arribar a Berlin. Era l'Agost-2003. Feia calor i les temperatures a aquestaciutat no eren habituals en aquesta epoca. Venia en cotxe, carregat de maletes i amb les mevesdues filles de 3 anys com a acompanyants. El quadre tipic d'un viatge de vacances amb la familia.
Pero el sentiment de vacances no durà gaire. La rutina de portar els nensa l'escola, passar-los a recollir, fer la compra, netejar la casa, fer el dinar, rentar, etc,va anar imposant-se inexorablement en el panorama de la meva vida. A mes cal afegir el condicionantde estar en un barri on la gent parla un idioma diferent a qualsevol dels que jo haviaapres al llarg de la meva formació. Es inclus impossible trobar algu que digui alguna paraulaen anglés. Heu de pensar que aquest barri va estar durant 30 anys controlat pels sovietics.A les escoles s'enssenyava rus com a idioma estranger!
Segur que heu sentit sovint la expressio "estar tancat entre quatre parets".No volia que aquesta cruel imatge ocupés la meva existencia. Es per aixóque no vaig dubtar ni un instant quan vaig saber que el 'servei d'acollida'de la feina de la meva dona organitzava cursets d'alemany per nouvinguts.Es tractava de classes reduïdes on marits o dones del empleats recentment arribats,aprenien les nocions bàsiques per 'sobreviure' a Berlin. Em vaig incorporar a unaclasse de nivell mig. Pràcticament tots els alumnes teniem nocions d'alemany.Allà vàrem tenir el primer contacte amb la forma de viure, de pensar, d'organitzar-sela vida, la gastronomia, la cultura, la societat, els transports, el lleure, ...i, el que va resultar fonamental, el contacte amb altres persones que, com jo, haviematerrat per primer cop en aquesta gran ciutat.
Aqui vaig fer les primeres relacions, les primeres amistats. Tot un descobriment, perque aquest començament va ser el fil que mes tard em portaria a una gran troballa.
Podria classificar les relacions que he fet aqui en dos grups:
- Primer, les de tipus local, dons son les persones que he conegut com a resultat de la vida domèstica. Berlinesos que viuen i treballen en aquesta ciutat, al barri. He conegut alguns dels pares que porten els seus fills a la mateixa guarderia o escola que els meus fills. Amb alguns he establert una relació mes fluida que altres perque ens trobem amb més freqüéncia i perque hi ha intercanvi de nens quan arriven les festes d'anniversari respectives. Amb altres només intercanvio els típics 'Bon dia' quan ens creuem al entrar o sortir de l'escola o guarderia. He conegut els veins que viuen aprop de casa. Alguns son mes extrovertits i es facilíssim iniciar una conversa i anar diversificant els temes del diàleg. Haig que reconéixer que son una font de informació molt variada.I per aquest motiu, una gran ajuda i contrast per valorar el coneixement del idioma.Al llarg de dos anys de convivència, he pogut adonar-me dels detalls i girsidiomàtics que ja arribo a identificar. Poder comprovar que he passat de la situació dels primers dies quan em limitava a dir 'si', 'no' o 'no ho entenc', a la situació actual, en la qualem trobo amb forces per mantenir el diàleg i inclús canviar el tema de conversa, esun gran estímul i motivació. He fet amistat també amb algun dels professors dels meus fills.Encara recordo el passat dia de portes obertes de l'escola del meu fill, quan amb la Hannai la Eva vàrem anar a visitar la que seria la seva escola pel proper curs. ¿¿ Us podeu imaginarque era jo qui s'apropava als mestres per fer preguntes sobre les classes i la organitzaciódel curs i les assignatures ?? Ningú diria que l'alemanya era la meva dona i jo l'estranger!!També m'he incorporat en un grup esportiu on ens ho passem molt be. Nomes ens trobem elsdilluns al vespre (20:00h) i fem partits de voleibol. Es grup altament heterogeni. Hi ha joves de 16 anys, i algun avi de 70!! Acostumem a ser 12 jugadors, que es suficient per fer dos equips i passar una estona estretinguda.
- El segon grup de relacions es el que he establert per part de la feina de la meva dona.Aquest grup es d'una escala molt diferent (geograficament parlant) El formen personesque provenent de tot el mon. I no deixo mai de sorprendre'm de la diversitat d'origensque es poden trobar i del curriculum que tenen. La majoria ja ha viscut en 2 o 3 païsosdiferents. Al llarg d'aquests dos anys he participat en:
> un grup d'aficionats als escacs format per empleats del treball de la meva dona. L'ambient aqui era depriment. Es reunien nomes els primers dillunsde cada mes a les 17:00, pero mai eren mes de quatre. El lloc de trobada era un cafe-restaurantaprop de la feina. Aixó vol dir que a mi em suposava un desplaçament de aproximadament 40 minuts en transport públic (30 minuts en cotxe) Ho vaig deixar pocs mesos despres.
> un grup de basquet format també per empleats del treball de la meva dona.L'ambient aqui era mes jovial. Es reunien els dimecres (19:00h) a la pista del poliesportiu d'una escola i jugaven entre ells. També em quedava molt allunyat de casa. Nomes vaig assistir dos cops.
> un grup de tenis de taula format també per empleats del treball de la meva dona.Alguns dels components tenien un esperit molt competitiu i els partits eren bastantanimats. Jugavem partits individuals o per parelles. Es trobaven en un poliesportiu d'una escola (17:00) i hi vaig assistir alguns cops. Alla coincidia amb un company delcurs d'alemany que era un enamorat d'aquest esport. El problema era que, per la horaque començaven, havia d'anar amb tots tres nens i per a ells, si tenien el dia tort,era agoviant, perque només insistien en tornar cap a casa.
> Poc després d'arrivar aqui, vaig començar a participar en un grup d'espanyol. Ens trobem dos cops al mes. Sempre en dimecres al mati. El lloc de trobada no es mai el mateix,dons ens trobem rotativament a la casa d'algun dels membres del grup. El formen persones de molt diversa procedència. Son persones que en algun moment de laseva vida han viscut en un pais de parla hispana i no volen oblidar elque han aprés. Es un grup d'una gran movilitat, donat que al llarg d'aquestsdos anys s'ha renovat de manera pràcticamente complerta. Del grup de una dotzena de personesamb qui vaig fer amistat fa dos anys, només quedàvem 3 l'estiu passat. Però ara mateix tornem a ser 14, 11 dels quals són acabats d'arribar, com em va passar a mi al 2003. En aquest grup tinc una participació bastant activa, donat que em va caure a sobre la feina de coordinador, com a consequència del trasllat de la persona que ho era fins al estiu-2005. La misió d'aquest grup es ajudar a les persones no-hispanes a mantenir o perfeccionar el coneixement del idioma espanyol que ja tenen.
Reconec que fer amistats es sempre una experimentació. Tens un primer contacte, intercanvies un seguit de frases típiques (com et dius?, d'on ets?, on vius?,...)i a partir d'aqui, amb el tracte mes o menys freqüent, pots anar conéixent i donar-te a conèixer progressivament. Al llarg dels dies, si hi ha confiança pots anar fent altres descobriments. Es per exemple el que em va passar amb una dona de Xile,a la qual trobo al grup d'espanyol i amb la qual anem junts en cotxe a lesreunions del grup, donat que sovint haig de passar pel seu barri de cami cap a la reunió. Al llarg d'una conversa durant un dels trajectes en cotxe, em vaigadonar que coneixia al pare d'un nen que assiteix al mateix grup de guarderia que la meva filla Hanna.
En definitiva, el trobar noves amistats, relacionar-te amb gent que no has vist mai,sempre es, i ha de ser, motiu de alegria i satisfacció. Coneixer i compartir lesil.lusions, desitjos (i també preocupacions i problemes) d'altre gent, no es de capde les maneres, un inconvenient. Es un gran tresor que siguem tants i tant diferents.